«

»

oct. 25

CiU i el pes de l’aigua

Les polítiques dutes a terme per CiU a Catalunya tenen conseqüències directes per als ciutadans i ciutadanes en el seu dia a dia. Les retallades en serveis públics essencials com l’educació o la sanitat han deixat clar que tenen un rerefons ideològic i que afecten als qui més pateixen la crisi. Tot això, en contraposició a altres mesures que beneficien a aquells qui més tenen.
Aquest passat mes de juliol vam conèixer la decisió de l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter-Llobregat (ATLL) de pujar fins a un 70% el preu de subministrament de l’aigua a aquelles zones associades a la xarxa. Aquest fet es deu a que la Generalitat vol privatitzar aquesta empresa pública i, per fer-ho, cal que sigui atractiva per als inversors.  Tot això, encara que sigui a costa de la butxaca dels ciutadans en un be essencial com és l’aigua.
El procés de privatització endegat pel govern de la Generalitat ja és irreversible: el passat 3 d’agost s’ha publicat la licitació de la gestió que fins al moment venia realitzant Aigües Ter – Llobregat, això permetrà que abans d’acabar l’any ja s’haurà adjudicat el servei a alguna de les empreses que s’han postulat a gestionar-ho.
Prèviament, s’ha publicat l’anunci d’informació pública, com a actuació preparatòria a la licitació i adjudicació del procés de privatització del servei públic d’abastament d’aigua.
Una exposició pública que finalitzava el passat mes de juliol, i on diversos Ajuntaments, i entitats de l’àmbit afectat han presentat al·legacions mostrant-se contraris a la privatització i a l’augment del 70% en la tarifa, a la que cal sumar-li la pujada de l’IVA.
La mateixa Federació de Municipis ha demanat al Conseller Recoder més temps per presentar al·legacions ja que amb aquesta urgència i tenint en compte les dates de ple estiu, fa certament difícil, quan no impossible, preparar i presentar les al·legacions dins el termini estipulat.
Pel que sabem, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no ha presentat al·legacions, encara, tot i ser un dels municipis afectats i amb una moció aprovada en el ple municipal contrària als desitjos de la Generalitat i on es preveia dur a terme accions jurídiques per oposar-s’hi.
Una de les raons de ser de les empreses públiques és evitar, especialment en moments de crisi, que els ciutadans haguem de carregar sempre amb tot el pes del cost de serveis bàsics que, per les seves característiques, són de per sí costos. Això, sense dubte, topa amb la voluntat privatitzadora de CiU a Catalunya i a diversos municipis. Ho estem veient clarament, per exemple, a Vilanova i la Geltrú, on el govern de CiU està impulsant la privatització de la Companyia d’Aigües i la d’Aparcaments.
Tota empresa privada té com a funció principal obtenir beneficis, això és totalment comprensible i alhora necessari, i com més a curt termini millor. En el cas de serveis bàsics costosos, això passa sovint per una disminució de la qualitat del servei, o bé un augment del preu per als consumidors com s’ha pogut comprovar en els municipis on és una multinacional qui gestiona l’aigua. Això és el que està passant també amb d’altres serveis bàsics.
A Vilanova i la Geltrú, en els darrers dos anys del govern d’esquerres no varem apujar cap de les taxes municipals, ja que enteníem que en moments de crisi no podíem augmentar encara més la càrrega impositiva a la ciutadania. I més, quan és molt difícil aplicar des de la ciutat la progressivitat fiscal degut a que no es disposa d’ofici de la renta i patrimoni de la gent.
Això va ser possible pel que fa a la taxa d’abastament d’aigua i de clavegueram disminuint les inversions previstes o diferint-les en el temps, rebaixant el cànon que la Companyia paga a l’Ajuntament en concepte d’ús d’infraestructures realitzades abans de la creació de la pròpia companyia, entre d’altres. Cànon que no deixa de ser els “beneficis” que genera la Companyia i que es reinverteixen a la ciutat a través del propi Ajuntament.
Mesures que difícilment faria una empresa privada que ha invertit molts milions en la compra de la empresa pública i el que necessita és recuperar la inversió feta i generar dividends ràpidament.

En definitiva, aquest és un exemple que reflexa quines són les prioritats dels governs de dretes al nostre país a l’hora de gestionar la crisi econòmica. Una vegada més som els ciutadans, en el nostre dia a dia, els que haurem de pagar les conseqüències d’aquestes accions polítiques que tenen com a finalitat la privatització d’empreses públiques. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *