«

»

abr. 15

El govern de CiU a Catalunya: la llum al final del túnel?

A les Eleccions al Parlament de Catalunya celebrades l’any 2010, un túnel amb el logotip de CiU sobreposat a la llum del final protagonitzava el cartell electoral del partit polític que governa Catalunya. “Aixequem Catalunya” era l’eslògan que CiU va triar per acompanyar el missatge. Un cop guanyades les eleccions, el President Mas va configurar el que van autoqualificar com “el govern dels millors”. Ara, a l’any 2012, ens hauríem de preguntar si realment CiU és la llum al final del túnel que van prometre als ciutadans i si el “govern dels millors” ha portat per a Catalunya els millors resultats.
Fins la victòria de CiU a les eleccions del 2010, els governs d’esquerres van fer avenços significatius en drets socials i serveis públics (educació, sanitat i serveis socials) i ja van prendre mesures controlades d’austeritat, molt criticades per CiU.
D’aquesta manera, el govern d’esquerres a Catalunya va aplicar mesures ràpidament, molt abans que el govern espanyol, i va contribuir a evitar (ara que ho podem mirar amb perspectiva) una situació molt més greu. Ho va fer amb mesures decidides, difícils, però proporcionades, com per exemple la rebaixa progressiva del sou dels funcionaris i una rebaixa significativa dels sous de càrrecs polítics. Les mesures també van incloure augments tributaris per als impostos de transmissions patrimonials. Tot plegat amb l’objectiu d’ajustar el dèficit català dins els marges previstos en el pacte d’estabilitat però sense traspassar les línies vermelles del deteriorament dels serveis públics bàsics que tant van costar d’assolir i dels quals els socialistes ens en sentim partícips i impulsors.
Ara, el govern de CiU presidit per Artur Mas fa crides constants a assolir reduccions de dèficit que després, a més, no es poden ni complir. El govern de CiU demana esforços continus, injustos i desproporcionats que paguem la majoria i, mentrestant, la societat ha d’observar atònita que no hi ha els resultats promesos i que els vertaders causants de la crisi no en paguen les conseqüències.
Amb aquesta política econòmica de CiU es deprimeix la societat i de retruc l’economia, perquè se’ns fa pagar més per rebre menys (molt diferent del “farem més amb menys” que prometia Artur Mas). Es deprimeix la societat perquè hi ha injustícia amb decisions com les de fer regals fiscals a les grans fortunes, eliminant l’impost de successions, mentre es demanen esforços a tothom. Esforços com l’euro per recepta, l’eliminació de serveis sanitaris públics, la disminució de la subvenció per a llars d’infants, l’increment de taxes universitàries i cicles formatius, reducció de la subvenció o eliminació dels ajuts per a beques de menjadors, transport escolar no obligatori, llibres de text… Tot això, sumat a les accions del govern del PP, com la reforma laboral aprovada amb el suport de CiU. I davant la depressió col•lectiva, no es pot crear creixement.
El resultat és clar, a l’any 2012 el govern de CiU ha deteriorat de forma indiscriminada els serveis públics dels quals n’estàvem orgullosos com a societat catalana. Ha demanat esforços a la majoria, ha fet regals a una minoria i la situació és pitjor de la que teníem. Més esforços i menys serveis, però, han servit d’alguna cosa? Els grans objectius del govern d’Artur Mas eren rebaixar el dèficit i reduir l’atur a la meitat. Amb totes les polítiques de retallades no s’ha rebaixat el dèficit més que en el darrer any de govern presidit per José Montilla. Això sí, el cost social ha estat molt elevat (sobretot per la gran majoria dels catalans i catalanes que no han estat responsables de la situació actual).
La recepta de reducció del dèficit sense una major progressivitat no serveix. Cal fer esforços de reducció del dèficit, és cert. Cal ser austers, és cert. Però cal fer-ho a un ritme progressiu, sense un atac tant brutal a la cohesió social. Perquè aquesta política i els seus resultats demostren que així no es potencia la reactivació econòmica. Molts tombs doncs i moltes coses perdudes pel camí com a societat sense arribar a veure la llum al final del túnel que CiU va prometre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *