«

»

gen. 16

Fem efectiu el dret a un habitatge digne


El primer dia de l’any ha entrat en vigor la nova llei que regula el món local. La reforma del govern del PP ha entrat a fons a qüestionar el paper i les competències que juguem els ajuntaments. Sovint cal recordar aquells serveis que prestem sense que tenir-ne l’obligació ni el finançament; a aquests, a més, es suma un sistema d’hisendes locals mal resolt durant tots aquests anys. Davant de la pitjor crisi econòmica, la que s’ha endut milers de projectes vitals de persones i famílies, els ajuntaments han estat els que han donat la cara, han donat resposta i en alguns casos, s’han desbordat serveis socials o oficines d’habitatge. No es poden atendre totes les sol·licituds sovint per manca d’uns recursos que, en el cas de l’accés a l’habitatge, han desaparegut o han minvat considerablement.
Preus prohibitius que es mantenen tot i la caiguda i l’esclat d’una bombolla immobiliària animada per uns i negada per altres. Ja sabem qui són els responsables, qui ha animat un creixement insostenible i qui ha abocat al sobreendeutament de per vida moltes persones, contra ells ja s’obren actuacions judicials i polítiques. Però al municipalisme ens pertoca donar respostes, amb la contundència que es mereix l’actual situació. Amb el contrasentit d’haver rescatat la banca i en alguns casos fins i tot, haver-la nacionalitzat. Mentre es mantenen privatitzats els beneficis que ens presenten, s’han socialitzat unes pèrdues que hem assumit entre tots.
Alguns ajuntaments també s’han plantat. Des de fa més de dos anys, ciutats com Terrassa i Santa Coloma entre d’altres, han liderat políticament un front que ha permès, en primer lloc, aconseguir i gestionar habitatges buits i així donar resposta a la situació que viuen moltes famílies, però també han liderat un front que ara, gràcies al treball de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), es vol estendre més enllà, i que passa per vies més contundents sense descartar la via sancionadora.
El que demanen aquests ajuntaments, i el que demanem també a Vilanova i la Geltrú, és que aquesta banca contribueixi a la societat que els ha rescatat aportant una part del seu estoc d’habitatge, que durant anys mantenen tancat, incomplint la seva funció social i en alguns casos generant conflictes a comunitats de propietaris per la deixadesa o l’impagament de quotes. Contra això tenim instruments per posar-hi fre: la Llei catalana pel dret a l’habitatge.

A Vilanova i la Geltrú, fa temps que també ens vam situar en aquest front, i per això, demanem al govern de la ciutat més celeritat i contundència per actuar. Obtenir només cinc pisos després de mesos d’intentar la via convencional amb els bancs és un pas, però un pas totalment insuficient. Si aquesta és la resposta que hem rebut, com a ciutat ens hem de plantejar passar a la via de l’acció i aplicar la Llei amb tota la contundència i donar resposta a l’accés a un habitatge digne als vilanovins i vilanovines que pitjor ho estan passant, per a ells, la seva dignitat comença per viure sota un sostre digne.
Cal que la ciutadania visualitzi clarament que l’Ajuntament està al seu costat, fins i tot sabent que aquestes sancions poden acabar en recursos i que potser no les veurem mai executar-se, però hem de mostrar públicament que utilitzem totes les vies que tenim a l’abast, i aquí, la unanimitat de tots els grups municipals i també el treball desinteressat que fa la PAH i altres entitats socials, assessorant i ajudant és cabdal per mostrar que d’aquesta crisi cal aprendre alguna cosa més per evitar que se’ns torni a portar als valors especulatius, el negoci i el lucre ràpid i de la manca de visió a llarg termini i de les generacions futures. La resposta, un cop més, ve des de baix, dels ajuntaments i del clam de la ciutadania. 
Article d’opinió del Grup Municipal Socialista, al Diari de Vilanova, 16 de gener de 2014

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *