«

»

nov. 21

Homenatge a Albert Salvany

“I ara que voleu que us digui”, amb aquesta frase l’Albert Salvany iniciava sempre el seu parlament en el dinar del dia de la Colla.

 

“Albert Salvany, és sens dubte l’home més carismàtic

que mai han tingut els Bordegassos de Vilanova. Un
home, “homenot”, com diria en Pla, que traspuava
confiança i passió per allò que feia. La seva bonhomia
es manifestava en cada gest, en cada paraula i sobretot
en aquella mirada tan noble que li produïen aquells
ullassos que tan sovint li espurnejaven d’emoció.”
 
Així és com comença la Aleta que Víctor Capdet,  escrivia en motiu dels 10 anys de la mort de l’Albert Salvany.
Enguany que es compleixen precisament 25 anys de la seva mort, enteníem des del Grup Municipal Socialista que calia que aquesta ciutat li reconegués d’una forma solemne, com l’acte que avui celebrem, el seu compromís inequívoc amb la nostra ciutat i amb les nostres tradicions.
Per aquest motiu varem proposar el reconeixement com a Fill Predilecte a la persona de l’Albert Salvany, proposta que va ser aprovada per unanimitat per aquest Ple.
Ningú dubta que en la memòria col·lectiva tant dels Bordegassos com dels Tres Tombs és molt viva la figura de l’Albert.
Ja s’ha explicat amb detall per qui m’ha precedit, qui va ser l’Albert en l’àmbit de la cultura popular i tradicional i per tant no em repetiré.
Però sí que voldria fer algunes pinzellades de la seva vessant més humana. I ho volia fer, si em permeten, amb una component molt personal.
Vaig tenir la sort de coneixe’l, quan era una mica més jove, i recordo en especial, les visites que sovint li feia a la ferreria, on sempre acabava arreglant-me alguna cosa de la bicicleta. Ferreria on sempre hi havia algun bordegàs o bordegassa explicant-li les seves impressions, alguna cosa que el neguitejava, i preocupava i ell sempre, sempre, escoltava i escoltava i després intentava tranquilitzar-nos, aconsellar-nos i ajudar-nos a resoldre els nostres neguits.
Crec, que era precisament en la seva ferreria on es solucionaven de debò els problemes de la colla.
I cal dir, que ho aconseguia gairebé sempre.
Sabia com apropar la gent, com sumar, com convèncer, com generar distensió allà on hi havia tensió.
Recordo també, quan en els cercaviles que fèiem pels pobles, on actuàvem, ell sempre anava el primer amb el seu puret a la boca i els nens, com ara jo, ens posàvem al seu costat a imitar-lo.
Com molt bé es deia en la Aleta que abans he esmentat: “Com a cap de colla era una persona que no podem dir que fos autoritària, fins i tot li gastàvem bromes que ell acceptava de bon grat. Això sí, tots li teníem un gran respecte perquè ell també respectava molt tothom. Era un clar exemple del que és tenir autoritat sense exercir l’autoritarisme”. Això ho deia, en Víctor Capdet.
Un home, i això ja ho dic jo,  que més enllà del seu compromís i la seva trajectòria vital, puc afirmar, podem afirmar, què era bàsicament un home bo.
Una bona persona en el sentit més ampli de les paraules.
I un darrer record que encara conservo intensament, va ser precisament la nit de Nadal de 1989. Quan en Kanku Ràfols en l’envelat de la plaça dels Pobles de Espanya ens va comunicar la mort d’en Salvany.
Aquell dia vaig poder copsar l’estimació tant i tan profunda que la gent li tenia.
Els Bordegassos són el que són gràcies a persones com l’Albert. (n’hi han més, segur, que han contribuït a mantenir viva la presència d’una colla castellera a la nostra ciutat, en Pere Gassó, el Marcos, en Kanku, en Víctor Capdet,…..) però crec que tots coincidirem en que l’Albert va tenir el compromís i la virtut de romandre al capdavant dels Bordegassos en els nostres pitjors anys.
No només els que hem portat la camisa groc terrosa, sinó tots els vilanovins i vilanovines, li hem d’estar molt agraïts per la seva feina al capdavant de la colla.
I amb aquest acte d’avui li fem el merescut homenatge.
Juan Luis Ruíz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *