«

»

nov. 06

Les coses tal com són sobre l’Eixample Nord

Article de Juan Luis Ruiz publicat al Diari de Vilanova

El Ple del mes de novembre va aprovar modificar els acords que l’anterior Ple d’octubre havia adoptat respecte als representants i el funcionament del Consell General del Consorci de l’Eixample Nord. Per entendre el perquè s’arriba fins aquí cal retrocedir al moment de creació del Consorci de l’Eixample Nord, entre l’Incasòl i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que va preveure que els representants ho serien a parts iguales de les dues institucions públiques, i que el règim d’adopció dels seus acords, es faria per unanimitat. D’aquesta forma el consens era determinant en el funcionament del Consorci. Cal recordar també, que a part del Consorci existeix la Comissió executiva, òrgan tècnic a on ja es cerca l’acord entre les dues institucions de forma prèvia al Consell General. A més a més, el Ple de l’Ajuntament continuava i continua sent sobirà pel que fa a la modificació o tramitació de tot allò referent al planejament general de la ciutat. Un sistema de doble control, primer al Consorci i finalment al Ple, per adoptar qualsevol decisió urbanística. En nom de l’Ajuntament, com passa a la majoria de Consorcis amb altres administracions, els representants eren membres del govern municipal. Posteriorment, després de les eleccions municipals de l’any 2011, es va considerar que tots els grups municipals tinguessin representació al Consell General. Després d’uns anys de treballs i de reconsideració del planejament, proposant que el gran sector es divideixi en tres sectors independents, per tal d’adequar-se als ritmes i previsions de la Vilanova i la Geltrú del futur; de diverses reunions de treball entre l’equip redactor i de tots els regidors de l’Ajuntament, va arribar el dia que el Consell General aprovava donar inici a la tramitació de la planificació. Aquell dia, el representant de la CUP, de forma unilateral i sense haver-ho comunicat prèviament, va anunciar que la seva formació votaria no. Exercia per tant un veto en contra de la resta de representants municipals (ja que al Consorci s’és representant de l’Ajuntament i no dels grups municipals). D’aquesta forma es trencava la correlació de forces i de la voluntat democràtica expressada per la ciutadania, ja que una majoria clara de grups municipals, han manifestat en diverses ocasions la seva opinió al respecte del sector de l’Eixample Nord.

A l’inici d’aquest nou mandat, el nou govern, tot i que volia tornar el debat tècnic al Consorci i fer el debat polític al Ple, va escoltar la petició de tots els grups municipals, que havien expressat la voluntat de formar part del Consorci. Per fer-ho, el govern va presentar una proposta als diversos portaveus, que va ser tractada en diverses reunions i que ningú va rebutjar. L’acord permetia que hi hagués 7 representants, un per cada grup, i que el règim d’acords en nom de l’Ajuntament fos ponderat, és a dir, segons la representació que cada grup té al Ple, i que és el reflex democràtic que la ciutadania va expressar ja que ara al Consorci s’aniria en representació del grup municipal i per tant a defensar les posicions legítimes del propi grup municipal. D’altra banda, aquest és el mateix sistema que funciona a empreses, organismes i la resta de consorcis públics. D’aquesta forma, cap representant, encara que representi a un grup municipal d’un únic regidor, pot exercir el veto sobre els 13 membres restants del Consorci. Sobre això, que sembla a priori l’opció més democràtica, la CUP va anunciar que hi votaria en contra i que el seu representant vetaria, de nou (ja que encara es requereix la unanimitat) la modificació dels Estatuts, aprovada per 18 dels 25 regidors. Per tant, votaria en contra d’allò que majoritàriament el ple havia aprovat.

Així doncs, per tal de complir amb un acord majoritari, el Ple de novembre va substituir de forma provisional el representant de la CUP, justament per a que la CUP, com la resta de grups puguin ser-hi presents i que el Consorci pugui tenir un funcionament que sigui el reflex del Ple, i en darrera instància de la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *