«

»

set. 18

Tenim solucions

Article de Juan Luis Ruiz sobre les eleccions del 27 de setembre, publicat al Diari de Vilanova

D’aquí pocs dies els catalans i les catalanes hem estat, novament i per tercera vegada en cinc anys, cridats a les urnes en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Una cita electoral certament important com ho són, des del meu punt de vista, totes i cadascuna de les vegades en que els ciutadans podem, lliure i democràticament, triar els nostres representants. I és que en un país que, excepte en breus períodes de la història, mai havia gaudit dels drets i les llibertats democràtiques com els que hem conquerit en els darrers 37 anys, sempre hauríem de tenir molt present la rellevància de les eleccions.

En aquesta nova cita electoral decidirem el futur de Catalunya. És cert. Com ho fem totes i cadascuna de les vegades en que som cridats a les urnes. Triem governs que marquen, de manera importantíssima, la nostra vida. O és que no ha tingut conseqüències en la nostra vida quotidiana, que en els darrers cinc anys de govern d’Artur Mas l’endeutament públic s’hagi situat per sobre dels 58.000 milions d’euros (el 2013, el 2010 aquesta xifra era de 35.616 milions) mentre la inversió pública ha anat disminuint fins els 1.075 milions d’euros (el 2013, el 2010 aquesta xifra era de 3.539 milions)? No ens han afectat els 219.100 llocs de treball perduts? No té cap repercussió en els nostre dia a dia que la despesa social estigui congelada a nivells de 2004? O que, en el moment de la pitjor crisi econòmica i amb el drama de l’atur colpejant centenars de milers de persones, el pressupost del Servei d’Ocupació de Catalunya hagi passat de 526 milions d’euros el 2010 a 247 milions el 2014? O  que les taxes universitàries hagin pujtat un 66% mentre l’aportació del govern de la Generalitat a les universitats públiques disminuïa un 27%?

La qüestió és, des del meu punt de vista, que necessitem un govern que deixi enrere la gesticulació permanent i es dediqui a treballar per fer front a les necessitats, anhels i esperances dels catalans i les catalanes. I que ho faci pensant en l’interès general i el bé comú de tots, no només atenent a càlculs electorals i a interessos propis. I això vol dir, també, responent a la demanda de més reconeixement i de major autogovern existent avui a la societat catalana.

Els i les socialistes volem respondre a aquesta demanda des de el diàleg, la negociació i el pacte que ens han de portar a una reforma federal de la Constitució. No som independentistes, no volem trencar perquè en un món cada vegada més interconnectat no creiem que tingui sentit. És més, estem convençuts que el futur passa per avançar inexorablement cap a una Europa federal. I, en aquest món, interconnectat d’identitats múltiples, no té cap sentit parlar d’identitats excloents.

Som catalanistes perquè estimem Catalunya i la volem rica i plena. Treballem, com hem fet sempre, pel seu autogovern i el seu reconeixement, i per la unitat civil del poble de Catalunya. Quelcom essencial per a la cohesió social en els darrers gairebé quaranta anys. Catalunya som tots i totes, sense cap mena d’exclusió.

Creiem que la reforma federal és la solució. És la manera de deixar enrere la crispació, l’embolic i la paràlisi que s’han instal·lat a Catalunya en els darrers anys que han impedit que es donessin respostes ràpides i eficaces al patiment de la gent.

Una reforma que reconegui la singularitat catalana i Catalunya com una nació dins una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüe.

Una reforma que clarifiqui la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats federades que eviti els conflictes constants viscuts des de la Transició i que reconegui com a competències exclusives de Catalunya (i de les comunitats amb llengua pròpia) la llengua, l’educació i la cultura.

Una reforma que millori el sistema de finançament. Que ha de ser solidari, sí, però també just. I, per tant, que estableixi l’ordinalitat com a principi. És a dir que les comunitats que, com Catalunya, són contribuents netes a la solidaritat no empitjorin la seva posició respecte la resta de comunitats un cop exercida aquesta solidaritat.

I, finalment, una reforma que reconegui el paper de les comunitats en el govern. Amb un Senat en què estiguin presents els governs de les comunitats federades de manera que aquests puguin participar, efectivament, de les decisions presses a nivell de l’Estat.

Aquesta és, a grans trets, la nostra proposta per al proper 27 de setembre: construir una Catalunya millor en una Espanya diferent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *