«

»

Mar 06

Vilanova i la Geltrú, un nou model econòmic i industrial

Per Juan Luis Ruiz

La Vilanova i la Geltrú dels propers anys tindrà la necessitat de tornar a mirar a la indústria com un sector clau de la ciutat diversificada econòmicament que volem. Pocs sectors com l’industrial tenen la capacitat de retenir talent, d’aprofitar l’alt grau de qualificació de la ciutadania i de ser un element tractor d’altres camps com la investigació i la recerca. No ens cal obrir cap debat de si volem una ciutat turística, industrial o comercial. Tots els sectors són importants i han de tenir el suport de l’Ajuntament, especialment en el cas del turisme a on, tot i els anuncis que hem escoltat els darrers anys, encara tenim molt camp a recórrer. Però el sector industrial ha estat el que durant aquests anys, tot i la destrucció de llocs de treball, manté uns nivells salarials acceptables i és capaç de generar ocupació de qualitat, a més de generar activitat econòmica al seu voltant.

Vilanova i la Geltrú té un conjunt d’aspectes que la poden ajudar a fer una millor política industrial: les persones ben qualificades, la Universitat i la seva tradició industrial, un territori proper entre dues àrees metropolitanes i bones connexions a infraestructures. Però també tenim punts febles que caldrà corregir: polígons amb poca accessibilitat en l’àmbit tecnològic i de les telecomunicacions, poca coordinació comarcal en la planificació del sòl i la gestió dels espais destinats a activitat econòmica a la comarca, una administració que tot i que s’ha avançat, encara no ha aconseguit la finestreta única…

Cal apostar per les empreses i emprenedors que ja funcionen, apostar pel treball mancomunat i en xarxa en matèria industrial en aquest territori, perquè sols no ens  en sortirem. I també situar a l’agenda de la Generalitat per a que reculli aquestes demandes com a compromís, després d’anys de desinversió. Per a fer-ho caldrà un lideratge polític i dels sectors econòmics i socials.

Generant més i millors oportunitats des del territori podrem millorar el nostre model econòmic i també, reduir les desigualtats que s’han accentuat aquests darrers anys de crisi.

I especialment, cal posar la planificació urbanística al servei de l’activitat econòmica. També a l’Eixample Nord, si cal entrar en aquest àmbit, cal fer-ho primer en el sòl destinat a activitats econòmiques, la recerca i transferència en el camp de les tecnologies de les dependències, sector aquest que els darrers dies és notícia pels centres que tenim a la ciutat. Per això és bo tenir-ho planificat, perquè tenim al territori un consens entre agents socials, empreses, Universitat, l’Hospital i el Centre d’investigació, com a element diferenciador que pot ser motor de noves iniciatives.

Sense oblidar la feina que fan petits autònoms i emprenedors des de l’àmbit del disseny, la creació, la programació o la investigació, que representen la indústria tecnològica i intensiva en coneixement que volem impulsar.

 Però també vetllarem per revisar els usos dels actuals polígons d’activitats econòmiques, volem recollir les demandes i les necessitats d’aquests espais per a la reactivació industrial.

Article d’opinió publicat al Diari de Vilanova, 6 de març del 2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *